A vegades no me'n adono de la força que tenen les meves paraules. Miro les cartes sobre la taula i se m'il·lumina la cara. Se m'ilumina perquè només en un mili segon veig com es la persona que ha posat les cartes sobre la taula, li veig la vida, li veig els pensaments i els desitjos, li veig com la canviaria i li veig que potser ja ho sap, però necessita que li repeteixi.
No me'n adono de la meva força descontrolada que surt de la meva boca, ni recordo les lectures que faig, només sensacions dels sentiments que envolten la lectura, però mai tots els detalls, i aquesta força em fa voler llegir més i més cartes.
Per això, avui, em sento com la 'reine de batôns', exuberant, amb potència, generadora i per això escolto, perquè per generar necessito escoltar.