Res

Porto uns dies bloquejada, ben be més de una setmana, no aconsegueixo escriure res. Així que ja aviso que aquest post va de res.
Tanta acumulació de pensaments no vomitats m'ha provocat unes angines que no se'm treuen ni amb una dosi de ibuprofeno que triplica les recomanacions del prospecte, per això m'he disposat a escriure un post amb tots els rollos que no m'he atrevit a publicar aquests darrers dies.
Un dia vaig intentar escriure de la efemèride del més, o sigui de que ara fa un any vaig iniciar una dieta, la famosa dieta-blog. Aquest any també volia fer una dieta, be, volia, m'hauria agradat voler, però com estic bloquejada, no vull fer dieta, ni parlar de dieta, ni fer l'esforç, quin rollo tot plegat!, fer dieta i passar gana!, I fas dieta i de seguida tothom t'ho nota i et diu 'que guapa estàs més prima' però després recuperes el pes perdut, i ho notes, no perquè et diguin de manera sincera que t'has engreixat, sinó precisament pel que no et diuen, i és molt pitjor, perquè penses, "joder, segur que tothom se'n dona compte, que m'he tornat a engreixar", i "que falsos que són, que no diuen res"...
Vaig escriure un altre post que parlava de la primavera, i explicava que l'arbre que hi ha davant del restaurant on vaig a dinar, el dijous va decidir florir, i com si fos un 'efecte papallona', diferents persones em van començar a parlar de la primavera, però el que passa és que em sembla un tema tant 'suat', que no volia pas col·laborar a augmentar la estupidesa del món, i no el vaig publicar, de la mateixa manera com tampoc m'agrada parlar de la entropia, més que res per no augmentar-la.
També vaig intentar fer un post parlant del 'dèficit d'atenció' del meu fill, dels mestres, dels psicòlegs, dels psiquiatres, de la medicació, de la seguretat social, dels consells de l'amic farmacèutic, del biofeedback, del grup d'ajuda per pares, de lo falsos que em semblen tots i de lo sola i desemparada que em sento davant de tot plegat, però em va quedar massa personal.
I vaig intentar parlar del GSMA, una fira a la que vaig anar, plena de tios trajejats, engominats, que estaven més o menys bons, parlant de telefonia com a gran oportunitat de negoci als països subdesenvolupats, però que perdien la tarda embadocats davant de un stand on hi havia noies lleugeres de roba ballant mambo amb fruites al cap a lo 'Carmen Miranda'... i em preguntava si no valia més la pena anar al CONSTRUMAT, almenys allí són mes tal com raja, no van de intel·lectuals i segur que es lliga més...
I vaig iniciar un altre post encaramel·ladament patètic parlant de la posta de sol a les platges de Huelva, del color que agafa l'aigua de l'Atlàntic i de lo romàntic que és i una serie de xorrades màximes, que sort que no vaig publicar, perquè el poc prestigi de dona dura que tenia fins ara, s'hauria esfumat per sempre mes... i realment m'importava un pijo el color de l'aigua, perquè el que em preguntava es que collons fotia el meu mascle a la platja del rompido...
I al final he fet aquest post, parlant de RES, però que m'ha servit per desfer-me de les putes angines.