Poppea, o tot es del color del vidre amb que ho mires

L'incoronazione di Poppea, és una opera que ha tardat més de quatre cents anys a ser estrenada a Barcelona. Avui he arribat a la feina, encara emocionada, per poder-la comentar amb una colega, que també és abonada al Liceu. A mi es que em va encantar... això de que representessin els deus de l'Olimpo vestits de Dragqueens, em va arribar a l'ànima... i tota la escenografia, la vaig trobar impecable... que la primera dóna del Neró anés vestida com una madrina de boda de la Bonanova... que la Poppea fos absolutament sensual... que la Dida fos calba ... genial!, sarcasme pur... i l'ària cantada pel de la foto, el contratenor debutant Xavier Sabata...oh!!! quina cosa més dolça... no la oblidaré en dies... però tot és qüestió de gustos, a la meva col·lega, li va semblar que era massa transgressor la combinació de escenografia rabiosa actualitat (com les sabates a lo Bratz), o l'explicitat de la interpretació (com quan Amor té amagat a sota la faldilla el servent, com si li estès llepant la xirla... ) i música de òpera barroca.
Que voleu que us digui, jo, que no sóc una gran experta musical, li dono força importància a la escenografia, la interpretació, el vestuari i una bona actualització del libreto ... digue-me simple, però es que sóc de poble, que hi farem !