El sololoqui del lloro

Una vegada més he tornar a somiar amb el maleït lloro. El lloro aquest que només sent el que vol sentir i no entén de raons.
Avui el lloro m’ha tornat a mirat impassible amb cara de incredulitat quan li he dit que tenia la situació controlada. Per més que li he assegurat que aquesta vegada no m’implicaré, que la trobada amb el Manel serà només per sexe i que no n’esperaré pas res més, el lloro m’ha mirat fixament i pausadament ha mig tancat una sola parpella, sé que no em creu. Per més que li refermés que aquesta vegada no em desesperaré quan no sàpiga del Manel en dies, el cabró del lloro ni cas, impassible ha fet aquell lleu moviment de coll cap a l’esquerra, sé perfectament que desaprova el meu comportament. Sé que el lloro pensa que el Manel mai deixarà la seva dona, però que sap el lloro? Crec que el lloro pensa que sóc una bleda, que no se fer-me valer, que m’hauria de posar ferma i donar-li un ultimàtum al Manel, però que en sap el lloro relacions. No vull tornar a dormir, mentre el lloro rondi per aquí. Però com pot ser que estigui pendent del que pensa un lloro!