Diu la Joana que si arriba el moment se suïcidarà. Me la miro directament als ulls, incrèdula, perquè pel poc que la conec em sembla plena de vida, de ganes, de projectes, però sobre tot perquè fa uns dies que tinc el mateix pensament.
_Es que he tingut una vida tant bona, que perquè espatllar-la amb un mal final!
I té raó, la vida no té sentit si no es per ser viscuda, llavors, quin sentit té una vida vegetal, una vida quan ja no ets tu?
I em ve al record el dia que el Pep m'explicava que encara que la seva manera de ser li estès causant una malaltia terminal, no volia canviar, perquè si canviava, com podria ell viure una vida que no fos la seva?
I suposo que en aquestes poques ratlles no descobriré el sentit a la vida de ningú, però us diré que no m'agraden les coses a mitges i menys la vida.