Coses del Passeig de Sant Joan

Tornant cap a casa amb la meva bici nova, m'ha semblat que havia d'escriure alguna cosa més terrenal al post d'avui. De qualsevol cosa se'n pot fer un post i he decidit en aquell moment mateix que l'escriuria del que observés tot pujant pel passeig de Sant Joan.
Podria haver parlat d'un rasta, que tocava un organillo, tipus el de chiquiliquatre, però que sorprenenment no emetia cap so. O de un homeless que parlava sol, o dels
iaios que estaven jugant a la petanca, o d'un grup de nens que m'ha animat en la pujada igual que si fos un ciclista de la vuelta, però no, del que us parlaré es d'un poster de 'el arrebato'.
Pels que no el coneixeu, 'el arrebato' és qui canta l'himne del centenari del Sevilla, allò de 'de la familia roja y blanca... sevillista seré hasta la muerte... la giralda...', però tampoc us volia parlar d'aquesta cançó, sinó d'una que m'ha quedat gravada al subconscient des de el mateix dia que la vaig sentir per primera vegada... i avui després d'un dur dia de treball, i esperant-me a casa la 'segona jornada', he pensat que igual 'el arrebato', té raó i el què m'he de buscar 'es un hombre que me quiera y me tenga llenita la nevera'.